Tot arriba i si no, arribes tu

Tot arriba i si no, arribes tu

Fa poc més d’un any vaig obrir aquest blog com a part del començament d’una nova etapa, una vegada finalitzada l’acadèmica. En paral•lel, anava i tornava a València, assistint a diferents esdeveniments: tallers participatius, conferències, xerrades, jornades, Congressos, reunions de treball… Tot açò no sabia on em portaria, però com diuen per ahí, el lema era “Fes que passe”.

Fins a finals de juny vaig estar també col•laborant en diferents projectes, però ja començava a notar les ganes (literalment gana) de fer més, de fer un pas més enllà, de començar o recomençar una nova etapa. Aleshores tenia el dubte entre tornar a València i continuar amb el Doctorat, o fer-me autònom i tenir un projecte personal més fort, col•laborant amb altres entitats o professionals.

Però tot canvia quan el meu destí professional i personal es desplaça a Palma, a l’illa de Mallorca. Quan va sorgir l’oportunitat de treballar en allò en que m’havia especialitzat, m’apassiona i en el que volia treballar, no vaig tenir cap dubte i vaig fer les maletes. Això sí, vaig tardar més d’un mes en descobrir on viuria i és que ací està el lloguer està bastant elevat, però finalment vaig tenir sort.

Porte quasi 3 mesos vivint ací i se m’han passat volant. Ja escric poc a les xarxes socials i tampoc utilitze massa la missatgeria instantània. M’agradaria saber de tots i totes i també compartir (més enllà d’Instagram) el que faig. Vaig i vinc caminant diàriament entre ma casa i l’oficina, sumant uns 6 km al dia. A vegades intente agafar el bus però la meua zona no té una bona oferta, i a vegades tarde soles 10 minuts més caminant que en bus. En quant al dinar, el meu dia preferit és hui, el dilluns, que anem sempre a un baret de menjar casolà. L’arròs brut(al). Ací un bravo per la meua companya de feina que em porta a molt bons llocs on esmorzar i dinar.

I la feina? Doncs quan em pregunten això sempre dic que tenim molta feina, bona senyal. Tot i que sóc nou a l’illa pense que m’estic adaptant bastant ràpid (m’ho posen fàcil) i poc a poc vaig guanyant confiança. He assistit a reunions comercials, he fet treball de camp, he estat en tallers de participació, he viatjat ja tres vegades a Menorca i he conduit un vehicle elèctric, i això que no tinc molta experiència al volant (gràcies per confiar). I estic usant l’ArcGIS també. Ja hem fet entrega d’alguns estudis a l’espera de l’aprovació i finalitzant un altre i ja tinc moltes ganes de començar un des del principi.

I a més estic aprenent, molt, d’errades pròpies  també. Però així són els principis i done les gràcies als companys per la molt bona rebuda i el suport dia a dia, setmana a setmana. M’agraden els reptes i sempre crec que puc millorar i fer-ho millor. Ja han passat quasi tres mesos i crec que l’etapa d’adaptació està acabada. Així que toca posar una marxa més (perquè sempre pots posar-ne una més). I jo, que sóc una persona massa autoexigent i crítica amb mi mateixa, comence a comprendre que tenim uns límits en un moment determinat que no podem superar (i no passa res), però més endavant arribarà el moment en que els límits s’hauran desplaçat. Hi haurà errades, i hi haurà encerts, però el més important és creure en un mateix. M’ha costat uns quants anys però he arribat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s