Crònica de la II Jornada de Mobilitat Intel·ligent, #movilidad1click

Crònica de la II Jornada de Mobilitat Intel·ligent, #movilidad1click

Per a alguns una marca, per a altres una eina potent per a una millor gestió dels recursos. Portem uns quants anys escoltant l’aposta de molts Ajuntaments per les Smart Cities o Ciutats Intel·ligents, tot i que per a alguns això soles es basa en l’aplicació de tecnologies punteres. No més lluny de la realitat però sí que és cert que el sector tecnològic resol cada vegada més de manera més efectiva les necessitats (recursos energètics, administració electrònica, gestió de l’aigua i residus, mobilitat, etc.) de la societat actual. I per avançar, cal fer un poc de networking, fer jornades, congressos, fòrums, per conèixer les diferents realitats, experiències i solucions aplicades per altres.

movilidad-en-1-click
Cartell i programa de la II Jornada de Mobilitat Intel·ligent. Font: Pavapark.

El passat dimarts 30 de maig va tenir lloc a l’Escola Politècnica Superior d’Alacant una jornada que tractava sobre la mobilitat intel·ligent a les nostres ciutats. Aquesta era la II Jornada de Mobilitat Intel·ligent que se celebrava, i la primera que es feia al campus de la Universitat d’Alacant (l’anterior va ser a la Seu de la ciutat d’Alacant). Aquest acte va tenir aforament complet, sent un èxit de convocatòria i d’organització per part de les dues empreses responsables: Vectalia i Pavapark. Per a la inauguració de l’acte es va comptar amb la presència de María José Salvador, Consellera d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori, l’alcalde d’Alacant, Gabriel Echávarri i Manuel Palomar, rector de la Universitat d’Alacant. Entre altres coses es podria destacar l’elaboració d’un catàleg de transport intermodal i l’aplicació Mobilis per al pagament i accés al transport des del mòbil (tot i que no compta amb totes les operadores).

Una vegada inaugurada la II Jornada, l’enginyer de Camins Miguel Mateos, consultor a Gea21, va fer una exposició de les claus per a aconseguir una mobilitat intel·ligent a les nostres ciutats. Ell va afirmar que la mobilitat intel·ligent havia d’anar més enllà de la tecnologia i exposava diversos exemples de microintervencions, entre les quals podia destacar la recuperació de l’espai públic de Times Square per al vianant. Entre les mesures que va proposar era canviar la política de prioritats, calmar el tràfic i reduir la velocitat dins de les ciutats. Per a finalitzar la seua intervenció va plantejar una sèrie de reflexions molt interessants com:

  • Estem davant un canvi de model o simplement és una substitució tecnològica per l’ús d’uns vehicles privats més eficients?

  • Es pretén reduir la mobilitat o una explosió, un augment d’aquesta?

  • Com afecta a la mobilitat el comerç electrònic?

  • Quin futur ens depara amb l’economia col·laborativa en l’àmbit de la mobilitat?

A continuació va tenir lloc una taula redona en la qual es tractava l’aplicació de noves tecnologies en l’àmbit de la mobilitat. En primer lloc, Alfredo Cebrián, de 480, ens va presentar l’aplicació de mòbil Moviltik, la qual serveix per a realitzar la gestió de la plaça d’aparcament (pagament i augment del temps) sense haver d’anar al parquímetre, i amb l’avantatge de poder pagar únicament pel temps que s’ocupe aquesta plaça, tant en zona ORA com aparcament subterrani. Destacava també el retorn d’informació que podria servir per conèixer la mobilitat dels seus usuaris i poder aplicar eixe coneixement en futures intervencions. La informació és poder. El segon ponent va ser Tomás Martínez, del grup de Senyals, sistemes i telecomunicació de la Universitat d’Alacant, el que qual va presentar el treball que estan realitzant sobre vehicles autònoms amb un carret de golf de la universitat. Una de les coses que va remarcar va ser la seguretat, que els vehicles autònoms han de tenir endinsats en el seu sistema els mapes, ja que si els descarreguen de la xarxa poden ser manipulats. Tot i això, aquests vehicles podran circular de manera més eficient que tripulats per un humà, i a més es podrà passar del producte (vehicle) al servei (viatge). Per a acabar la taula redona abans de la pausa del café, va parlar Andrés Piñate, director de Marketing de Vectalia, que ens va presentar l’aplicació Yüpi, una app mòbil per a pagar a l’autobús a través de l’ultrasò i una balisa, com en els vaixells. Simplement, s’hauria de mostrar la pantalla (que tindria un gif) al conductor per confirmar el pagament.

Després de la pausa del café, va continuar la jornada amb la intervenció de dos ponents. El primer, Pedro Riquelme, tècnic de la regidoria de Mobilitat d’Alacant, va presentar diferents aplicacions per a una mobilitat intel·ligent, que tractava diferents branques:

  • circulació de vehicles amb la modernització i aplicació del programa ‘Alicante se mueve

  • aparcament, apostant per la intermodalitat, bonificacions, park & ride, control accessos, aplicacions com moviltik, carsharing, aparcaments compartits, etc.

  • transport col·lectiu: targeta única

  • Mercaderies: regulació d’horari, hubs perifèrics, ús de la bicicleta en l’últim kilòmetre

  • Lloguer de bicicletes: intercanviadors en parades de transport públic

  • Vehicles elèctrics amb instal·lacions de càrrega gratuïta en uns inicis.

  • Vehicles compartits, Blablacar, Uber, Bluemove, carril VAO, etc.

Junt a l’anterior ponent es trobava també Antonio Ruescas, membre del Comité de Representants amb discapacitat de la Comunitat Valenciana, Cocemfe i Cerni, el qual va exposar diferents problemàtiques, obstacles i queixes que afecten a les persones amb mobilitat reduïda (PMR). Un dels majors problemes és la falta de sensibilitat per part de molts usuaris i conductors del transport públic i també de ciutadans que ocupen amb els seus vehicles les parades de bus. També va trobar a faltar dades en les les aplicacions, com informació de si el pròxim vehicle és accessible o no, si la plaça està ocupada o si les parades són accessibles. Una altra reivindicació va ser la instal·lació de validadores als espais del bus habilitats per a PMR. Va posar com a exemple a aplicar el servei de porta a porta de l’EMT de València, i apps mòbils com Disabled park (per a places d’aparcament per a PMR) i Accessibility plus (sobre taxis accessibles, soles a Madrid, i punts d’interés).

Per a finalitzar la jornada es va realitzar una taula redona en la qual estaven representats els 4 ajuntaments de les ciutats valencianes de major població, pels seus respectius regidors i regidora de mobilitat. En aquesta taula es van tractar diferents experiències i futurs reptes en l’aposta per una mobilitat sostenible en cadascuna de les ciutats.

El primer en parlar va ser Fernando Marcos, regidor de Mobilitat, Accessibilitat i Seguretat d’Alacant. El regidor alacantí va fer menció de l’aplicació mòbil de transport urbà que engloba bus i tram, dels nous parquímetres on es pot realitzar la recàrrega del títol de transport i a més amb el pagament mitjançant mòbil, del programa ‘Alicante se mueve’ i de les balises als autobusos (beacons) va anunciar la realització d’un pla director per a la millora de les línies d’autobús i l’aplicació de la prioritat semafòrica per als autobusos. A més a més, la reducció d’accés al centre de la ciutat amb la instal·lació d’aparcaments dissuasoris és un dels projectes que la regidoria vol portar endavant.

El va seguir el regidor delegat d’Ordenació del Territori, Mobilitat i Àrea Metropolitana de l’Ajuntament de Castelló de la Plana, Rafael Simó. Va destacar el projecte de l’Estratègia DUSI finançat pels fons FEDER que contempla entre altres coses aconseguir fer de Castelló una ciutat intel·ligent (amb accés a la informació a temps real i a qualsevol moment, transformació de la informació en dades obertes, sensorització de les places ORA, etc). Va mostrar també la seua felicitat pel sistema de préstec de bicis (Bicicas), amb 2.300 préstecs al dia i a més a més es compta amb la targeta Mobilis que combina l’ús de transport públic i el Bicicas. Per a finalitzar la seua intervenció va dir que no se sap on anem a arribar i si les administracions públiques seran capaces de seguir el ritme d’aquest canvi.

La tercera representant municipal en intervindre va ser la regidora de Mobilitat, Comunicació, Transparència i Responsabilitat Social d’Elx, Esther Díez. Igualment que els altres municipis, també li ha sigut concedida a la ciutat finançament per a la seua Estratègia DUSI (15 milions d’euros), el qual compensa en part la mancança de finançament per part del Govern Central. Amb l’Estratègia DUSI es pretén també aconseguir ser Smart City i una ciutat molt més sostenible en tots els àmbits, entre ells, la mobilitat. De fet, Elx està treballant per a ser la Capital Verda Europea per a l’any 2030, i per això, s’han d’implicar tots per a que no soles siga el projecte d’uns quants i tinga continuïtat siga quin siga el resultat de futures eleccions. La regidora creu que ens trobem davant d’un model de transició, del vehicle privat a un més sostenible, tot i les reticències per part de determinats col·lectius als canvis. Del que més va parlar va ser sobre l’autobús, del qual es vol realitzar un rediseny de totes les línies per a que siguen més àgils, senzilles i efectives. Va anunciar l’expansió de la nova línia circular així com donar prioritat semafòrica al bus i la creació de carrils exclusius. També s’ha renovat la flota d’autobusos amb 6 vehicles nous, amb wifi, ports USB i 2 places per a PMR. Cadascun d’aquests vehicles ha rebut un nom per part dels xiquets d’Elx i el porten al seu exterior. Hi ha partides a les quals no arriben els autobusos i s’utilitza viatge a la demanda, amb l’ElcheTaxi, amb un horari predeterminat. Per altra part, estan tenint converses amb RadioTaxi Elx per a poder millorar el seu servei i ha anunciat també la instal·lació de punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Per últim, la regidora de mobilitat va apuntar la intenció de que el carrer Corredora siga pacificat amb accés restringit per a vehicles.

Per a finalitzar la taula redona, l’última paraula va ser per al regidor Delegat de Mobilitat Sostenible de València, Giuseppe Grezzi. Ell no va parlar tant de tecnologia però sí d’una mobilitat més sostenible i intel·ligent. L’equip de Joan Ribó vol impulsar la ciutat de València com a capital mediterrània de la bicicleta tenint en compte les condicions ideals per a utilitzar aquest vehicle. Malgrat això, actualment l’ús de la bicicleta al desplaçament intern no arriba al 5%. El projecte més important que s’ha executat al respecte ha sigut l’anell ciclista, el qual ocupa en gran part després de pocs mesos els primers llocs entre els trams de major intensitat de bicicletes. Altres intervencions que s’han fet ha sigut per exemple la creació d’aparcament de motos en la calçada al carrer Colón per tal d’evitar l’ocupació de les voreres per part d’aquestes, així com la instal·lació d’un intercanviador de bus-bus en la plaça Tetuán. Va comentar la necessitat de la col·locació d’aparcaments dissuasoris a les afores de la ciutat i va posar com exemple a seguir les ciutats de Vitòria i Pontevedra.

Per l’extensió de l’article, es pot afirmar que va ser un matí molt productiu on es van conèixer diferents projectes i realitats, i es van compartir com a idea en comú que no sabem fins on arribarem però el que està clar és que es té el compromís de seguir avançant per aconseguir unes ciutats més sostenibles, i en aquest cas en l’àmbit de la mobilitat.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s