La ciutat a través de Jane Jacobs

La ciutat a través de Jane Jacobs

Existeixen persones en la nostra vida que provoquen un impacte positiu en el nostre creixement personal (i professional). Poden ser persones que tenim al nostre voltant o que han compartit alguna part del nostre trajecte, o poden ser persones amb les quals no hem tingut un contacte directe mai però, gràcies a l’escriptura i la immortalitat d’aquesta, hem pogut conèixer les seues idees i haver aprés dels seus coneixements. Molts llibres poden fer això i es podrien parlar d’ells, però en aquest cas voldria parlar d’una autora i d’un llibre en particular.

Jane Jacobs, activista ciutadana, escriptora i divulgadora, va revolucionar l’urbanisme a mitjans del segle XX. Aquesta dona amb les seues ulleres especials, i sense un graduat universitari, es va enfrontar a l’urbanista de l’Ajuntament de Nova York, Robert Moses, el qual apostava per “l’erosió de la ciutat pels automòbils” amb la construcció entre altres, d’una autopista de 8 carrils que faria desaparèixer el parc Washington Square, així com barris històrics. Finalment els veïns, guiats per l’activista, van aconseguir paralitzar el projecte. La visió d’una i l’altre eren antagòniques, ell pensava que el més important era el trànsit ja que sense ell es tractaria d’una ciutat fantasma, mentres que ella apostava més bé per una ciutat a escala humana i per la pervivència dels districtes.

Jane Jacobs. Font: Wikimedia Commons.

Jacobs va escriure vàries publicacions, però el llibre que va tenir un major èxit va ser el de “Mort i vida de les grans ciutats”. A la seua obra de quasi cinc-centes pàgines trobem tota una teoria sobre quins són els problemes que existeixen a les grans ciutats i quines possibles solucions es poden efectuar. Destaca per la senzillesa i el llenguatge clarificador que utilitza al llarg del llibre amb tot un munt d’exemples, que fan entenedor el seu argumentari per a qualsevol persona, malgrat que no tinga una carrera acadèmica relacionada amb l’urbanisme. Però el que més sorprén és que, després de passar més de 50 anys des de la seua publicació, continua sent vigent tant pels problemes actuals de les grans ciutats com per les seues reivindicacions.

En aquest llibre realitza una ferma crítica a tot allò que proclamaven els pensadors de l’urbanisme ortodox, com E. Howard, amb la ciutat jardí, o Le Corbusier i la seua ciutat radiant, que en realitat eren teories “anti-ciutat”. Populista i polèmica per a alguns, somniadora i propera per a altres, Jane Jacobs el que pretenia en el seu llibre era fer comprendre als lectors que per a millorar la vida dels districtes i de les grans ciutats en general, calia en primer lloc conèixer els problemes i necessitats que hi havia, i a més a més entendre per quina raó s’ocasionaven aquests problemes. En resum, entendre com funciona una ciutat, de la mateixa manera que un metge ha d’entendre un cos humà. I per tal d’aconseguir això ella posava en pràctica una actuació molt fàcil i barata, caminar.

Jane Jacobs va ser una persona profundament crítica amb els urbanistes els quals pretenien resoldre les ciutats com si foren problemes de dues variables, quan aquestes eren molt més complexes de resoldre. Els urbanistes com usaven gran suma de dades utilitzaven estadístiques i si hi havien dades singulars molt minoritàries no les tenien en compte. I aquestes dades singulars podien ser realment molt més importants per al procés. Jacobs realitzava un procés inductiu, raonant d’allò particular al més general.

Ella posava com a exemple un parc veïnal. L’ús d’aquest parc dependria, en part, del propi disseny del parc. I la influència del disseny sobre el seu ús dependria de qui estiguera al voltant per a usar-lo i en quin moment. Tot açò al seu torn dependria també de manera particular i combinada dels usos urbans que existiren fora del parc. Però ahí no acabaria, aquests usos i combinacions dependrien d’altres factors com la grandària dels edificis i l’edat d’aquests, i de les persones que hi viurien. I a més a més comptaria com altra variable per als usos el propi parc pel seu ús comú i unificador de l’àrea. Per a Jacobs, un parc urbà es comportava com un problema de complexitat organitzada, a l’igual que en les ciències naturals. Tot està relacionat i existeix multitud de variables i per això era lògic que els urbanistes fallaren en les seues solucions, perquè tractaven les ciutats com ciutats ideals i no reals.

Al llibre toca moltíssims temes: governança i participació, habitatge, seguretat, parcs, trànsit, economia… Per a ella els carrers i les seues voreres eren llocs clau, òrgans vitals per a la vida pública de la ciutat i, per tant, aquests havien de ser segurs. Aquesta seguretat la dóna la pròpia presència de la gent. Quant més ciutadans utilitzen el carrer, més ulls hi ha i per tant tenim una sensació d’una major seguretat no conscient. A més, les persones atrauen a les persones. Aquests carrers han de ser amables per a persones que no viuen en eixe districte. Per tal d’aconseguir que molta gent utilitze el carrer hem d’entendre que ha d’haver-hi diferents usos per a que hi haja persones a diferents hores del dia, i preferentment a hores de vesprada i de nit. La mixticitat d’usos és enriquidora per tal de tenir uns carrers més vius i districtes més animats que atrauen futurs inversions.

Els diferents usos que es donen als locals junt a la vorera han d’estar en continu canvi i a més els edificis han de ser de diferents tipus i edats, perquè quan l’ús comença a homogeneïtzar-se observem que els carrers cauen en la monotonia i finalment els arriba la crisi. I això els passa als carrers més vius, que moren d’èxit, pel mateix procés que els havia portat a la situació àlgida. Quan hi ha molta competitivitat entre diferents usos, hi ha un que despunta un poc més, pel que fa que altres seguisquen el mateix negoci, i que es tanquen els que tenen menys èxit, en paral·lel a la pujada de preus d’aquests locals. Eixe és un xicotet exemple del que es pot observar caminant per qualsevol gran ciutat en els carrers comercials.

En homenatge a Jane Jacobs l’any 2006 es va realitzar el primer Passeig de Jane a la ciutat canadenca de Toronto i des de llavors moltes ciutats arreu del món (actualment superen les 200) s’han adherit a la Jane’s Walk. Aquests passeigs, realitzats a inicis de cada mes de maig, tracten de visitar els barris de les nostres ciutats junt amb persones que viuen o treballen allí i les quals ens conten les seues experiències, vivències, preocupacions i pensaments al voltant del seu barri. Perquè cadascú té les seues pròpies ulleres i ningú es capaç d’arribar a veure totes les visions, ja que les condicions de cada persona (edat, gènere, origen, ofici) ens fa veure una realitat distinta, una ciutat distinta. Però és la mateixa ciutat, per això, tots junts amb les nostres respectives perspectives hem d’escriure, hem de dibuixar el present i futur de les nostres ciutats perquè aquestes siguen inclusives i complisquen amb les necessitats individuals i col·lectives.

Versión en español (portal i-ambiente):  http://bit.ly/2rHSmkh

Anuncis

2 pensaments sobre “La ciutat a través de Jane Jacobs

  1. Genial l’article, Miquel. Justament fa uns dies un amic em va enviar una llista de lectures recomanades, de molt diversos tipus, i entre d’ells estava el “The Death and Life of Great American Cities” i el “Economy of Cities”, ambdós de Jacobs. Tinc ganes de fer-me en ells, perquè des que ens van parlar d’ella a la carrera, sempre he volgut llegir-ne més (no només de Jacobs, però és la primera en la llista).

    Com sempre, gran article.

    1. Moltes gràcies Artur pel teu comentari. Doncs ja som dos els que t’hem recomanat el llibre, ja saps el que has de fer. hehe La veritat és que s’hauria de donar més a la carrera a Jane Jacobs o Jan Gehl que a altres urbanistes. D’aquest últim per exemple tinc pendent llegir-me el llibre “Cities for people”, igual també el tens a la llista. Un altre futurible és el llibre de Janette Sadik-Khan l’anterior comissària del Departament de Transport de Nova York, titulat Street Fight.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s