Les superilles, un nou model de mobilitat a les ciutats

Les superilles, un nou model de mobilitat a les ciutats

D’un temps ençà, la mobilitat urbana sostenible cada vegada més cobra una major importància a la gestió de les ciutats. A tot l’Estat. Per citar alguns exemples, l’anell ciclista a València, la prohibició puntual de la circulació de la meitat de vehicles a Madrid o la implantació de les superilles a Barcelona. A vegades, aquestes polítiques no estan exemptes de polèmica o de desacord amb part de la ciutadania, així que cal fer una oïda activa de les seues reclamacions, fent-los partícips d’esmenar els plantejaments inicials, sempre amb l’assessoria dels tècnics responsables.

Plànol de les superilles de Radburn (Stein, 19557)
Plànol de les superilles de Radburn (Stein, 19557).

Les superilles urbanes (supermanzanas en castellà, superblocks en anglés) no són un concepte nou tot i que no era molt popular. Ja a mitjans del segle XX es poden observar alguns exemples, alguns dels quals han arribat ací com poden ser els campus universitaris, com la Universitat d’Alacant o la Universitat Politècnica de València, o les ciutats administratives. A més a més, també s’aplicava a zones de nova construcció, com les urbanitzacions, àrees residencials de baixa densitat que comptaven amb una zona verda central.

Però als anys 80, Salvador Rueda, director de l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, va renovar el concepte de les superilles urbanes per tal d’aplicar-lo a zones ja consolidades d’una ciutat amb una compacitat elevada, típic cas de les ciutats mediterrànies. Ha desenvolupat aquest model especialment a Barcelona, i d’altres ciutats s’hi han fixat, com és el cas de Vitòria, capital verda europea de l’any 2012. Però exactament què són les superilles?

Permeteu-me citar abans a Ildefons Cerdà el qual va plantejar que existia una dicotomia a la ciutadania entre l’aïllament i la intimitat per una part, i les relacions socials. Això ho va aplicar al seu projecte de l’Eixample, a Barcelona, en el qual l’espai estaria dividit en sòl edificat i sòl verd a parts iguals. Actualment, aquestos espais verds han desaparegut. Per a ell, l’illa urbana era la unitat bàsica d’organització de l’edificació i la seua grandària va ser pensada per a respondre a les necessitats de mobilitat que tenia el vianant.

Amb l’aparició del vehicle, hi havia una major necessitat d’illes més grans, ja que així hi hauria menys interseccions i per tant menys interrupcions. Si s’augmenten eixes àrees, ajuntant diferents illes, es pot alliberar espai que pot ser utilitzat pel vianant i així millorar l’espai públic. El vehicle privat circularia per l’exterior d’aquestes àrees de manera fluida. D’ahí naix el concepte de les superilles.

Model actual i model de la superilla
Model actual i model de la superilla. Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

La superilla teòrica òptima de Salvador Rueda consisteix en un conjunt 9 illes, àrea que té uns 400 metres de costat. Aquesta està delimitada per unes vies principals de trànsit per les quals circularien els vehicles que han de realitzar grans distàncies a les ciutats (tant vehicles privats com transport col·lectiu). En canvi l’accés als carrers es veu restringit per a que siga un lloc preferent per als vianants, compartit amb ciclistes, vehicles de servei, d’emergències, de càrrega i descàrrega, i de residents. Per una part estàs facilitant la connexió entre distints punts de la ciutat i per altra millores la qualitat de vida a l’interior de la superilla.

Per tal d’evitar l’accés de vehicles de pas que travessen d’un costat a un altre de la superilla, es poden aplicar diverses actuacions de manera individual o conjunta: el pivot retràctil amb obertura mitjançant targeta per a vehicles autoritzats; o la modificació dels sentits de circulació (sentits refractaris) per tal d’evitar dreceres per a travessar d’extrem a extrem la superilla. Jo apostaria pel segon cas, el qual permet una flexibilitat a les necessitats dels ciutadans. Aquesta limitació és clau en la pròpia definició de la superilla.

Després d’això, el disseny de l’interior de la superilla pot variar molt, com també el ritme d’implantació. Per exemple, els carrers interiors poden ser de plataforma única per tal de facilitar l’adaptació de la velocitat dels vehicles a la del vianant, establint-se una velocitat màxima de 10 km/h. També es pot reduir de manera gradual les places d’aparcament en superfície, i fer una nova regulació de la distribució urbana de mercaderies. A més a més, es poden guanyar places i zones verdes a les interseccions interiors.

Un model de mobilitat basat en superilles garanteix que tots els teixits i el conjunt de punts d’interés de mobilitat en una ciutat siguen accessibles en qualsevol dels modes de transport. El canvi fonamental que introdueix aquest esquema consisteix a reestructurar la mobilitat i la jerarquització viària, establint una xarxa diferenciada per a cada mitjà de transport. Amb açò disminueixen els conflictes entre vianants i tràfic rodat.

Ara bé, com he dit, no és model fixe, s’ha d’adaptar a l’entorn on es vol implantar i sempre comptant amb les necessitats i la participació dels veïns, tècnics, associacions. Canvis radicals sense alternatives que solucionen problemes que es produisquen a curt termini no són benvingudes. Cal un bon relat i un cronograma del que volem fer a la ciutat, un relat que pot anar variant amb el temps, caminant farem el camí. Però per això, més enllà de les superilles, cal augmentar i millorar l’accessibilitat i el servei del transport col·lectiu, així com també crear una bona xarxa d’equipaments de proximitat, per tal de comptar amb unes ciutats multipolars, unes ciutats més resilients, unes ciutats més humanes.

Anuncis

2 pensaments sobre “Les superilles, un nou model de mobilitat a les ciutats

    1. Gràcies pel comentari. Pot ser un bon model però com he dit a l’últim paràgraf, s’ha d’adaptar a l’entorn i els habitants de cada lloc i ha d’anar acompanyat d’altres polítiques urbanes, sempre comptant amb la participació de tothom. Els models imposats fracassen normalment.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s