De la València Vibrant a la Factoria Cívica

De la València Vibrant a la Factoria Cívica

Com habitants d’una ciutat, com a ciutadania, volem, necessitem, una ciutat sana, viva, rica (en totes les vessants) i amb felicitat. Els comerciants proveeixen als seus veïns i veïnes dia a dia de queviures, els mestres ensenyen als nostres fills, les associacions creen sinergies i realitzen activitats (sociosanitàries, culturals, educatives, juvenils, esportives, mediambientals…) al llarg de l’any, etc.. Tots aquests agents contribueixen a que comptem amb aquest tipus de ciutat, tot i que en molts casos hi haja principalment un interés de benefici propi en l’acció. En qualsevol cas, el benefici comú és la suma de beneficis propis i tots estem connectats uns amb els altres. L’entorn ens afecta. Per exemple si a un barri la gent compta amb una “bona” qualitat de vida, als comerços els anirà bé.

Faltàvem “nosaltres”. Com a professionals i com a ciutadans volem en moltes ocasions aportar el nostre granet d’arena per a millorar l’entorn en el qual vivim, ja que això no soles aportarà un benefici per a tota la societat, sinó també una satisfacció i felicitat perquè també ens afecta a nosaltres. Per això s’estan creant aquests espais d’economistes, enginyers, arquitectes, sociòlegs, etc. per tal de millorar la ciutat del present i crear la ciutat del futur. Poc a poc van descobrint-se aquests nous espais on tothom pot participar al mateix nivell. Cadascú tria de quina forma vol ser partícip (escoltar, opinar, exposar, organitzar tallers, retransmetre…).

Actualment no visc a València, tot i que puge molt sovint. Ho confesse, em sent molt unit a eixa ciutat. Cada vegada la veig més viva, a tots els barris, a tots els àmbits. I no soles ha sigut el canvi de color polític, són les persones. Pensava que no anava a sorprendre’m València després de la València Vibrant però ho ha tornat a fer. Si algú no ho sap, València Vibrant no era “més” que un experiment, provocat per professionals com Quique Medina, Eugenio Viñas, César Gómez, Vicent Molins o Ramon Marrades, una reunió de veus de diferents àmbits que donaven el seu punt de vista sobre la ciutat de València, que conversaven, que compartien amb la resta els seus projectes, les seues idees, i així s’aprofundia en el coneixement de la ciutat i es creaven sinergies entre diferents agents. Va ser una nova forma d’actuar a la ciutat que s’estava reclamant arreu.

Com deia, em vaig tornar a sorprendre fa poc. La causa va ser l’organització i celebració del Civic Factory Fest, la Factoria Cívica, realitzada per l’associació CivicWise, amb el suport de la Marina Reial de València. Quatre caps pensants, Domenico di Siena, Laura Murillo, Irene Reig i Jonathan Reyes, han sigut els responsables d’aquest esdeveniment, realitzat a la base de l’Alinghi. La feina en els mesos previs ha sigut brutal. La celebració de la Factoria Cívica ha durat més d’un mes, amb tallers, intervencions urbanes, xarrades, debats i molt, molt de networking. S’han tractat diferents temàtiques en grups de treball: la ciutat compartida, l’economia cívica, ciutadanies emergents, transició ecològica, cultura i creativitat, etc.. I segurament en finalitzar aquest festival, tinga continuïtat gràcies a la creació dels diferents grups de treball.

S’ha passat del diàleg d’una València que vibrava, a l’acció conjunta d’una Factoria Cívica que construeix. Servirà d’exemple per a recuperar l’espai públic com espai comú, un espai que tindrà utilitat per a la societat, el que siga, però el tindrà, i el decidirem entre tots. S’han arribat a fer intervencions “menudes” o temporals. Cal pensar ara un poc més en gran, ens fem majors. S’està avançant a bon ritme i pel bon camí, creant una xarxa sinèrgica entre Administració, veïnat, professionals, universitats i sectors econòmics. Al cap i a la fi, tots som ciutadans, tots fem ciutat.

Anuncis

Un pensament sobre “De la València Vibrant a la Factoria Cívica

  1. Molt interessant, Miquel. La ciutat de València té certament un potencial ingent, i amb moviments com estos se li pot traure molt de partit. Tant de bo la ciutadania fora tan inquieta als pobles com a les ciutats. Però imagine que això ve motivat per la concentració massiva de persones: els inquiets som un percentatge mínim, i és més fàcil que ens mobilitzen a una ciutat gran que a una xicoteta.

    Tot i això, hi ha que potenciar estes iniciatives. Me n’alegre que li faces ressò 🙂

    Salut!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s