Autoritat Metropolitana del Transport de València, trick or treat?

Una vegada investit el nou president del govern espanyol, des de la Generalitat no s’han esperat a l’elecció dels ministres i ahir es va realitzar un acte de múscul junt a 60 alcaldes de l’Àrea Metropolitana de València per a reivindicar un finançament just per al transport metropolità. Totes aquestes personalitats van signar la seua adhesió a la creació de l’Autoritat Metropolitana del Transport, que començarà a funcionar el 2017.

Els darrers anys els habitants de l’Àrea Metropolitana de València s’han quedat sense més de 300 milions d’euros per no complir una sèrie de requisits que en demanava l’Administració Central, com és l’existència d’una Agència de Mobilitat. El cas és que els valencians en vam tenir una, creada l’any 2000 i extingida el 2012, que no va saber funcionar ni coordinar les dues grans empreses de transport a València: Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) i l’Entitat Municipal de Transport (EMT). El seu major èxit va ser la targeta Mòbilis.

Uns mesos enrere, el nou Consell es va plantejar la creació d’una nova Autoritat Metropolitana del Transport, que comptava amb el suport de 60 alcaldes. Així es podia demanar una subvenció estatal per al transport metropolità, concretament 38 milions d’euros, en una àrea en la qual viuen 1.800.000 habitants. El ministre Montoro va denegar la sol·licitud explicant que el govern en funcions no pot atorgar aquesta ajuda. Ara això ja s’ha solucionat i ja no ha d’haver-hi cap però. És una inversió per habitant adequada si tenim en compte que per exemple l’Autoritat Metropolitana de Transport de Barcelona pressuposta uns 95 milions d’euros per a una població de més de 5 milions d’habitants.

Ara, si es resol, hi ha algunes coses que em preocupen i que passe a enumerar:

1. Sembla que l’Autoritat Metropolitana del Transport serà un Ens Autònom de la Generalitat i no un Consorci, com en altres parts de l’Estat. Anote que FGV ja és un ens autònom. Com afectarà açò?

2. Cal tenir cura del valencianocentrisme, assegurant la igualtat en inversions de mobilitat urbana a totes les àrees metropolitanes i urbanes del país. Sembla que cadascuna fa sa guerra però un és el Cap i Casal.

3. No existeix un Consell supramunicipal de l’Àrea Metropolitana de València. I existeixen confusions sobre les àrees funcionals (Estratègia Territorial Valenciana), les comarques i les àrees metropolitanes. Cal clarificar les delimitacions en cadascun dels àmbits.

4. Cal un pacte territorial del transport entre totes les forces polítiques per tal de que els canvis de govern no afecten a la política de l’AMTV. També veig un problema la forma de representativitat dels municipis en el Consell d’Administració.

5. Fins ara, l’atorgament de subvencions estatals a la mobilitat ha sigut discrecional. Fa unes setmanes es va aprovar una Proposició no de llei per tal de regular-ho. El problema està en què el govern central no hi està obligat i no se sap si les forces que li donen suport arribaran a pressionar el suficient.

6. Hi haurà segurament problemes de coordinació amb Renfe operadora que és qui gestiona el tren de rodalia de l’ÀMV. Almenys, per ara jo no ho veig clar.

7. Si finalment no tenim les inversions esperades, haurem comprat de nou un joguet trencat. I tocarà carregar amb el mort.

En qualsevol cas, hi ha coses molt positives, com és aconseguir que 60 alcaldes es posen d’acord per integrar-se en aquesta Autoritat Metropolitana, o l’elaboració dels Plans Metropolitans de Mobilitat Sostenible. Això sí, espere que aquestos canvien un poc la seua visió respecte dels Plans Municipals dels quals ja parlaré en un altre moment. Per acabar, ara ja sí, una de les coses que més m’agrada és que els valencians cada vegada tenim més veu per reivindicar un finançament més just i una millor imatge de nou govern de cara a l’exterior, molt malmesa a causa dels casos de corrupció.